El cor de Montuïri és la plaça Major, “Plaça” per antonomàsia. Aquest indret del poble ha conegut diverses denominacions, algunes diferenciadores com la de plaça Nova i d’altres de polítiques com d’Espanya o de la República. Com a qualsevol poble medieval, a la vila de Montuiri es construïren els edificis representatius dels dos poders seculars, per una part l’espiritual amb el conjunt d’edificis parroquials (l’església, s’Escolà, la Rectoria i l’esplanada dels graons), per l’altra, el poder civil representat per la Casa la vila.
Es, per tant, a aquest lloc on trobam més convenient iniciar els diversos itineraris urbans del poble.
1. Església Parroquial.
A una part de la plaça s’aixeca, damunt una esplanada que els montuirers anomeneri ‘els graons”, l’església parroquial de Montuiri, dedicada a sant Bartomeu. El temple es començá construir en el s XIV i, aleshores, comptava tan sois amb sis cape- lles laterals: la del Corpus Christi, de Sant Antoni, la de les Animes, la de la Passió, la lmaginis, la de Sant Roc i la de Sant Bartomeu. Entre 1515 i 1553 s’acordá la reconstrucció de coberta, la qual havia de ser de volta de pedra picada de l.Iucmajoi-, la construcció del campanar (1552) i de la casa de l’escolà. A finals dels XVII i principis del XVIII el temple fou eixamplat allargat a expenses dels dos carrers posteriors de l’església: el que comunicava l’actual carrer de Costa i Llobera amb el de Sant Martí i, amb la construcció de la Capella del Roser, el que comunicava sa Quintana amb el carrer d’en Vanreli. L’any 1813 s’acordà la construcció de l’actual escalonada anomenada "els graons”.
Durant la seva història, el temple ha sofert alguns desastres: el 1 de gener de 1857, en plena celebració de l’Ofici del dia de Sant Antoni, un llamp entrà pel portal de l’església impactant davant la capella del Sant. Cap person resultà ferida greu. Posteriormeni un altre llamp destrossà part del campanar per la qual cosa s’acordà la instal•lació d’un parallamps.
Durant els anys seixanta del segle XX patí una poc acurada reforma que consistí en el repicament de tot el reterit que cobria l’interior de l’edifici i la substitució de l’antic enrajolat per un de granit. Aquesta intervenció comport també la desaparició d’algunes de les tombes i la de la trona.
Actualment la planta és rectangular, d ’una sola nau central amb sis capelles laterals, capçalera absidal i cor, situat aquest a la part superior de l ’entrada principal. La coberta és de volta de canó, encara que es féu ús de la creueria a les capelles laterals i de la de quart d’esfera al presbiteri. La capella del Roser, construïda el 1698, és de planta longitudinal, amb dues
capelles laterals i coberta cupular. Va ser decorada el 1953 amb pintures al fresc de mossèn Llorenç Bonnín.
2- Ca s´Escolà.
També sobre l´esplanada dels graons, enfront d ela façana principal de l´església, estroba l´edifici conegut com ca s´Escolà, antiga casa de morts.
La façana, de pedra, destaca per la seva austeritat i senzillesa: sols presenta un petit portal de mig punt i vàries obertures disposades sense ordre de simetria. Els darrers anys s’ha habilitat i, després de ser cedit durant uns anys per la parròquia a l’Ajuntament, s’ha convertit en un lloc de reunió per a l’Associació de la Tercera Edat.
Entre els dos editicis es trobava un temps l’antic fossar on eren enterrats els montuirers. Aquest cementiri s’utilitzà fins al començament del segle XIX, quan per normes sanitàries es prohibí enterrar dins espais urbans i s’obligà a la construcció de cementiris fora del perímetre urbà.
3- Rectoria.
Baixant des de l’esplanada dels graons en direcció al carrer del Pujol trobam l ’antiga Rectoria, un dels edificis més bells i més ben conservats del poble. En seva façana principal cal destacar-ne una certa irregularitat en els buits tal vegada donada per l ’obertura de finestres posteriorment a la seva construcció, així com el portal de mig punt amb carcanyols. A sobre d’aquest hi ha una finestra balconera amb la barana de ferro torjat amb reganyols, a la part superior hi sobresurt un petit voladís de fusta i taula àrab, aquí és on antigament es feien els sermons.
Al cantó que dóna a la plaça es pot veure encara part de l’arcada d’un antic portal i, just al costat, la representació, en rajoles vidriades, de la darrera escena de la Passió de Crist, a més de l’escut en relleu del rector Manera. L’accés per la façana lateral, que dóna a la plaça, es fa mitjançant una mena de sócol amb balustrada, ja que el portal es troba per sobre del nivell del carrer. A la part superior, un rellotge de sol de pedra, decorat amb rajoles vidriades, interromp el capcer d’aquesta façana, la qual ha estat recentment restaurada.
A l’interior, un arc gótic del s XIV divideix la planta baixa en dos aiguavessos. El sostre és d’un embigat de fusta deil segles XVII-XVIII. A l’entrada trobam un colI de cisterna de pedra picada, datat el 1630, i una font datada el 1 754.
4- L´Ajuntament.
A l´altra part de l´església es troba l´ajuntament, situat a la plaça Major, plaça que ocupa el centre d el´antiga pobla reial del 1300. L´actual Casa de la Vila substitueix a una construcció anterior que guardava l´alineació amb el carrer Major construït a la segona meitat segle XVII. La seva estructura era la típica d’una casa de tipologial popular. D’aquesta no se’n conserva res. Ja durant el segle XX, tant en temps de la República com durant els primers consistoris franquistes, acordaren la seva reposició amb un nou edifici, que no s’arribà a construir fins a la dècada del anys seixanta durant la batlia de Gaspar Oliver Barceló.
